Des de la seva inauguració l'11 de juny de 2003, el cremallera de Montserrat s’ha consolidat com el mitjà de transport sostenible per accedir a la Muntanya Sagrada: des de 2018 s’ha aconseguit reduir les emissions directes en un 78%
Aquesta infraestructura, juntament amb els Funiculars de Sant Joan i de la Santa Cova, és la millor sistema de transport alternatiu al cotxe per accedir al Parc Natural
Les previsions apunten que enguany el Cremallera arribarà a transportar mig miler de viatgers
Avui s’ha celebrat el 20è aniversari de la posada en funcionament del Cremallera de Montserrat, una de les infraestructures més emblemàtiques del nostre país, en un acte encapçalat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, el conseller de Territori, Juli Fernàndez i OLivares, el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Toni Segarra i Barreto, i el Pare Abat de Montserrat, Manel Gasch.
El cremallera és l’únic transport totalment sostenible que apropa les persones visitants a un dels llocs més significats de Catalunya, el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, sent el millor sistema de transport alternatiu al cotxe.
Montserrat, molt a prop
El trajecte per arribar a Montserrat permet passar de l’entorn urbà de Barcelona, envoltat de grans edificis amb origen a l’estació d’FGC de Pl. Espanya, fins a una verticalitat molt diferent al bell mig de la natura, envoltats també de pedra però amb les característiques formacions de granit i els icònics pics arrodonits anomenats ‘agulles’.
L’any passat, Montserrat va acollir fins a un milió i mig de persones visitants, més de 340.000 dels quals van accedir-hi amb el Cremallera. Aquestes dades representen un increment del 21,51% respecte l’any anterior, el qual demostra que es consolida l’opció d’un mode de transport sostenible i fomenta la reducció de l’impacte mediambiental a l'hora d’accedir a la muntanya. El mesos amb més afluència de persones visitants són els mesos de maig, agost, setembre i octubre. Enguany les previsions apunten que el Cremallera arribarà a transportar mig milió de viatgers, molt a prop de l’any rècord, l’any 2019, quan es van transportar fins a 700.000 persones.
El tren cremallera té tres estacions i inicia el trajecte a la de Monistrol de Montserrat, estació d’enllaç amb els trens de la línia R5 d’FGC Barcelona-Manresa, passant a continuació per Monistrol-Vila i fins a arribar a l’última estació, Montserrat-Monestir, al bell mig del recinte del Santuari. El cremallera recorre més de 5 quilòmetres en un trajecte que dura 15 minuts i supera un desnivell de 600 metres.
Donada la seva proximitat amb Barcelona, es pot arribar a Montserrat de manera sostenible en transport públic des de l’estació d’FGC de Plaça d’Espanya amb els bitllets combinats de Tren + Cremallera, el bitllet TRANS Montserrat que, a més de tren i cremallera, inclou l’accés al Funicular de Sant Joan i al mirador, al Funicular de la Santa Cova (quan està en servei), l’entrada a l’Espai Audiovisual, i accés directe, sense reserva prèvia, al Tron de la mare de Déu; i el bitllet TOT Montserrat, que a banda dels avantatges que ofereix el TRANS Montserrat inclou el metro fins a Plaça Espanya, l’accés al museu i dinar al bufet de Montserrat. Tots ells són una opció econòmica i verda que permeten arribar al bell mig del recinte del Santuari i gaudir d’un dia a l’aire lliure.
Història del Cremallera de Montserrat
Els orígens del Tren de Montserrat es remunten a finals del segle XIX i neixen de la necessitat de millorar l'accés al santuari per als devots i pelegrins. Tradicionalment s'accedia a la muntanya pel camí de Collbató. No és fins a la segona meitat del segle que s'obre una via alternativa i més ràpida quan, gràcies als Ferrocarrils del Nord, el tren arriba a l'estació de Monistrol-Montserrat. L'obertura d'aquesta via va facilitar un servei de diligències que trigava unes tres hores i mitja a cobrir el recorregut.
La manca d'un mitjà de comunicació permanent i l'augment del nombre de visitants va portar l'enginyer Joaquim Carrera, un enamorat de Montserrat i dels trens de muntanya suïssos, a convèncer l'empresari Josep M. González que s’havia de fer un cremallera que unís l'estació de Monistrol i el Monestir. Així, l'any 1881 el constitueix la companyia Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents. El cremallera es va inaugurar el 6 d'octubre de 1892 i en poc temps es va convertir en el ferrocarril més popular de Catalunya. L'antic cremallera de Montserrat va fer el seu últim viatge l'any 1957, però la il·lusió de veure'l circular de nou mai es va perdre.
Aquest desig, juntament amb l'increment de visitants i la consegüent congestió de vehicles en l'àmbit del parc natural, van propiciar que, als anys 80, la Direcció General de Transports de la Generalitat i Ferrocarrils duguessin a terme diversos estudis i alternatives per resoldre el problema del transport, creant així l’actual cremallera de Montserrat.
20 anys essent sostenibles
Des de la seva inauguració, l’11 de juny de 2003, el cremallera de Montserrat ja es va consolidar com un mitja de transport sostenible. En el transcurs del anys, s‘han implementant accions que han reafirmat el compromís d’FGC amb la sostenibilitat, buscant l’equilibri entre la rendibilitat econòmica, la inclusió social i el respecte pel medi ambient.
La proposta de serveis turístics que integra Turistren d’FGC està perfectament vinculada a l’acció estratègica d’FGC en l’àmbit de la cura i la preservació del medi ambient a l’entorn de les explotacions turístiques. En aquest sentit, un dels principals reptes amb què es treballa des de fa anys i de manera molt intensa és la lluita contra l’emergència climàtica.
En aquesta línia, FGC Turisme disposa del Pla d’Acció Climàtica 2030 en compliment de l’adhesió a la Declaració de Glasgow de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic celebrada l’any 2021, la COP26. El Pla d’Acció Climàtica 2030 que aplica l’empresa recull els cinc eixos que la Declaració de Glasgow i que considera necessaris per dur a terme una gestió efectiva davant el repte del canvi climàtic: mesurar, descarbonitzar, regenerar, col·laborar i finançar.
Una de les accions que promou FGC des del 2018 és el Càlcul de la Petjada de Carboni en referència a les emissions de la seva activitat, que permet avaluar l’estat actual per així definir accions que permetin assolir una activitat més baixa en carboni i augmentar l’eficiència en la lluita contra el canvi climàtic.
La petjada de carboni és l'impacte que tenen les activitats que realitzem en el medi ambient i s'expressa en tones de CO2 equivalent. Es calcula a partir de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) generades. En el cas del cremallera de Montserrat, des del 2018 s’ha aconseguit reduir un 78% les emissions directes de GEH, derivades del consum de combustibles en fonts mòbils, i un 100% les emissions indirectes de GEH, derivades del consum elèctric, la totalitat del qual prové de fonts 100% renovables.
No menys important és la diagnosi realitzada vers els efectes del canvi climàtic del Cremallera de Montserrat, on s’ha posat en relleu la seva capacitat d’adaptació i resiliència, identificant els principals perills i impactes a considerar i establint una estratègia d’adaptació amb l’horitzó 2030.
Aquest transport constitueix una gran opció turística sostenible per a la mobilitat i la connectivitat entre equipaments i actius turístics del territori, així com per facilitar l’accés de les persones usuàries a indrets de gran valor natural, paisatgístic i cultural. Per aquest motiu, FGC potencia l’ús d’aquest tren vinculant la seva alta eficiència ambienta i quantifica els efectes beneficiosos sobre l’atmosfera en termes de no-emissions.
