Entrevista a Xavier Grivé: tècnic del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser

En Xavier Grivé és aficionat als esports d’hivern

1. El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser està integrat a la Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya. Quins objectius vol complir aquesta integració?

El parc natural està integrat en el Servei d’Espais Naturals Protegits de la Generalitat, des d’on es coordinen conjuntament totes les polítiques d’aquestes temàtiques.

L’objectiu sobretot és homogeneïtzar la gestió dels espais naturals protegits, és a dir, elaborar plans estratègics conjunts per treballar d’una manera homogènia a tots els parcs naturals. Evidentment un parc natural de costa és molt diferent d’un de muntanya, però sí que hi ha una sèrie de directrius que val la pena que treballem entre tots, com la conservació i la regulació de l’ús públic.

 

Flora del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

2. Quines espècies de flora són més destacables?

Hi ha moltíssimes espècies de flora destacables i molta gent estudiant-les. Hi ha un projecte subvencionat per la Unió Europea, amb diversos espais naturals protegits implicats dels dos costats de la frontera, és a dir, de francesos i catalans, que treballen per la protecció d’un conjunt d’espècies amenaçades. Com que el medi natural no entén de fronteres administratives, val la pena gestionar conjuntament els dos costats del massís per assolir els resultats esperats.

Llavors com a espècies destacades, l’esperó muntanyenc i el julivert isard són dues espècies molt emblemàtiques d’aquestes muntanyes. Com una particularment molt amenaçada et diria el maiàntem i algunes espècies d’orquídies que s’està treballant per salvar les poques poblacions que en queden.

Imatge del Gall Fer, espècie protegida de la fauna salvatge autòctona

3. I quines de fauna?

De fauna, les més emblemàtiques són el gall fer i la perdiu blanca, dues espècies de les quals hi ha les darreres poblacions del Pirineu oriental al nostre espai, però són molt fràgils, i es fan algunes actuacions de seguiment com censos de població.

Després com a element més destacat i emblemàtic és l’isard, i aus rapinyaires com l’àguila daurada, el trencalòs o el voltor. Citar que a Planoles hi ha un canyet, que és un punt d’alimentació suplementària que els aporta alimentació per mirar de fixar la població del trencalòs a la zona.

El tècnic del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, Xavier Grivé

4. De tot el seguit de mesures que preneu, per protegir-les els seus objectius a curt termini quins són?

La gestió d’un espai natural protegit, és com un ‘tamboret de tres potes’ diguem-ne, té tres grans branques. D’una banda la protecció del medi natural i cultural, tant material com immaterial, amb la protecció i conservació. D’altra banda, la dinamització socioeconòmica del territori, és a dir, que la gent que viu de les activitats tradicionals pugui seguir-ho fent. Per últim, la gestió i regularització de l’ús públic, regulant el trànsit turístic i fer compatible les activitats tradicionals amb les activitats turístiques. A curt termini és mirar de treballar en aquestes tres línies.

Imatge cedida: Setcases, Enric Bassagaña, arxiu d’imatges PTCBG.

Després, fer molta pedagogia, el Parc Natural ha de ser una eina d’educació ambiental important i es fa per tal de transmetre coneixements, mirar que la gent vagi coneixent els elements més sensibles a preservar.

5. I a llarg termini?

Es va treballant per elaborar grans plans estratègics per consolidar tot això que dèiem. D’una banda el Pla Especial de Protecció del Parc Natural, pel qual estem recollint informació i dades per començar-lo a desenvolupar i serà el full de ruta per treballar a llarg termini la gestió de l’espai natural.

En Xavier Grivé ens explica la situació actual del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser

D’altra banda, desenvolupar la Carta Europea de Turisme Sostenible, un treball que s’està fent conjuntament amb tota la comarca, tant amb el sector públic com privat, i que ja està en marxa des del 2017. Com tenim atorgada aquesta carta al Ripollès, es vol créixer en l’àmbit desenvolupament turístic sostenible, per això es consensuen les decisions que es prenen amb un grup de treball que es reuneix cada dos mesos per anar evolucionant en la línia de turisme sostenible.

Són projectes de creixement de territori a llarg termini, en la línia de fer-lo créixer de manera sostenible, no només el parc natural sinó tota la comarca del Ripollès.

 

Imatge cedida: Queralbs, Oscar Dominguez, arxiu d’imatges PTCBG

6. De totes les àrees on actueu, en quina us heu vist obligats a centrar-hi més esforços?

Pel que fa a les àrees més destacades, d’una banda l’àrea de conservació on es fan censos de població de les espècies en perill d’extinció per fer-ne un seguiment, per tal de poder millorar els seus hàbitats, regulant, per exemple, el tràfic túristic per aquella zona.

D’altra banda, a les zones de més trànsit turístic, cada cop hi ha més ‘sobrefreqüentació’ en el medi natural en general i concretament en el nostre parc també i alguns punts requereixen regulació, per posar un exemple, el cas de la pista forestal de Fontalba, a Queralbs, fa 3 anys que tenim un comptador de vehicles i anem analitzant les dades de visitants.

Aquest estiu 2020 amb tota la singularitat derivada de la regulació de la pandèmia ha fet que hi hagi molta ‘sobrefreqüentació’ i hem començat un procés participatiu amb la població de Queralbs i altres agents implicats per mirar de prendre la millor decisió per regular la pista forestal, és a dir, regulació del tràfic turístic motoritzat és on estem dedicant molts esforços.

 

En Xavier Grivé és un amant de la natura

També citar que hi ha un conveni signat des de fa un parell d’anys entre FGC i el departament de territori, que és un conveni marc, entre totes les estacions de muntanya d’FGC i tots els espais naturals protegits adjacents a cadascuna de les estacions d’esquí. En el nostre cos amb les estacions de Vall de Núria i de Vallter amb el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser.

És un conveni específic que es va renovant cada any i bàsicament es mira d’establir uns compromisos per les dues bandes per regular l’ús públic i per fer educació ambiental, i la veritat és que va molt bé, hi ha bona entesa entre els gestors de les estacions i el parc natural.

 

Imatge cedida: Vallter, Maria Geli i Pilar Planaguma, arxiu d’imatges PTCBG

7. Creus que la consciència social sobre la conservació de la fauna ha augmentat en els últims anys?

Sí, amb l’educació ambiental hi ha sovint aquest debat. S’ha parlat molt més en els últims anys i en general ha augmentat la conscienciació especialment en algunes polítiques que han tingut més èxit que altres, com la separació de residus.

Però sí que és veritat que hi ha molta feina per fer i, com cada vegada hi ha més gent que té ganes d’accedir al medi natural, els paràmetres a regular també augmenten. En general ha augmentat la consciència, però específicament encara s’ha de fer molta educació ambiental per mirar d’arribar a tothom i d’aportar tota la informació necessària.

Imatge cedida: Sant Armand, arxiu d’imatges PTCBG

8. En aquest sentit, quines accions podem dur a terme els ciutadans?

Abans d’anar a un lloc està bé informar-se de quina mena de lloc visitem, si resulta que és un espai natural protegit segurament tindrà una sèrie de normatives que estaria bé conèixer per poder respectar. Es pot consultar la web i també al parc hi ha punts d’informació on s’aconsella al visitant sobre propostes i sobre els perquès d’algunes regulacions.

 

Voltants de l’estació de muntanya de Vall de Núria

Des del Parc Natural tenim un pla estratègic d’educació ambiental que ens marca les directrius a seguir en aquest sentit. Ara s’està desplegant la xarxa d’itineraris interpretatius del Parc Natural, 19 rutes que passen pels municipis del parc natural i Vall de Núria i Vallter 2000.

És un parc amb molta tradició excursionista i amb aquestes rutes el que hi aportem és el contingut interpretatiu, que t’ajuda a entendre el que veus i per tant, conèixer més l’entorn per poder respectar-lo i estimar-lo. Una eina d’educació ambiental que estarà en marxa l’estiu de 2021.

9. Abans que comentaves que per la pandèmia havia vingut molta gent al parc, en quina mesura us ha afectat a vosaltres la crisi de la Covid-19?

Durant el confinament es va notar que el fet que hi passés poca gent fa que la fauna salvatge es mogués amb més llibertat i, per exemple, en aquest punt d’alimentació suplementària que comentava pels carronyaires, s’hi van veure espècies amb molta més freqüència del que es veuen habitualment.

Imatge cedida: Queralbs, JD Andrews, arxiu d’imatges PTCBG

Per contra, quan es va acabar el confinament, durant agost i juliol, vam tenir més visitants que mai. Això s’hi ha pogut anar convivint però ens ha fet veure clar que s’han de prendre regulacions per al trànsit turístic immediatament.

Per això hem començat aquest procés participatiu de Fontalba en el que es decidirà si s’ha de posar una barrera i on s’ha de posar, on s’han de reubicar els 400 cotxes que pugen gairebé diàriament a l’estiu a Fontalba. Ens ha fet veure més clar que hi ha mesures de regulació que cal prendre immediatament, perquè l’estiu passat va ser molt més freqüentat de l’habitual, però va ser com mostrar uns problemes que ja teníem des de feia anys.

Compartir a les xarxes
2022 © Turistren · Tots els drets reservats
Scroll to top